Os presento «Volia fer-ho i no vaig gosar», un relato corto que escribí en 1987.
VOLIA FER-HO I NO VAIG GOSAR
Tenia el temps comptat, i cada cop en tenia menys per a pensar que era el que veritablement volia fer. Sabia que la meva decisió havia de ser ràpida i segura, doncs una petita errada podria fer que tot acabés en un no res.
Volia fer-ho, de debò, però no em veia amb tot el cor necessari. Era tan important la meva decisió que d’ella depenia el meu futur immediat. Acabàvem de tocar les sis al rellotge del menjador, no podia esperar mes, el temps passava i jo ho havia de fer, mentre tant cada cop em posava més nerviosa, el cor em començava a anar a velocitats espantoses, i jo ho havia de decidir ben aviat. Em vaig aixecar, anava a fer-ho, ho volia fer, però em vaig tornar a seure per pensar-m’ho més be. Quan estava segura de que ho volia fer i acabar d’un cop per totes, me’n vaig adonar que hi havia una cosa més important que allò, i que no depenia tan sols d’unes hores, sinó que era qüestió d’una hora, segons el resultat que obtingués podia fer canviar tot el futur de la meva vida.
Finalment, vaig escollir la decisió correcta, i me’n vaig anar a fer aquell terrible examen que tenia a les set, en lloc d’encendre la televisió per veure aquella pel·lícula que començava a la mateixa hora i que tant m’hagués agradat veure.
Continuad leyendo mis escritos en el siguiente enlace: cuento
9 Capítulos 